Per començar una mica d'història.

Fer una mica d’història del parc de Bombers Voluntaris d’Alcover és un xic complicat, sobretot en els seus inicis, ja que el cert és que no tenim massa ben aclarides les dates. Tot i així, podríem dir sense errar-nos, que va ser cap als anys 1991 i 92 que la Generalitat de Catalunya, degut a una avaluació del risc de les muntanyes properes, la Serralada de Prades per ser més concrets, i dels incendis que s’havien patit a la zona, sobretot l’any 86, va decidir establir a Alcover una dotació de bombers auxiliars forestals durant el període d’estiu.

Així tenim que els primers bombers que es van establir al poble van ser unes esquadres forestals que tenien la seva “base” en un pis que cedia l’Ajuntament i que deixaven el camió aparcat al costat de l’església.

D’aquí va sorgir l’embrió de tenir un parc de Bombers Voluntaris a Alcover, el cap de la Brigada de Bombers de llavors, en Francisco Riocabo, ja feia uns anys que tenia l’idea de crear nous parcs de bombers voluntaris a tota la província, i entre aquests llocs es trobava el nostre municipi (altres llocs que van construir parcs de bombers van ser St. Jaume dels Domenys, Prades, Batea i, feia un o dos anys, Sarral, Batea, Flix, ...)

El fet que diversos dels auxiliars forestals que treballaven durant la campanya forestal d’estiu, fossin del municipi i d’altres de propers, va acabar de posar els fonaments de la construcció del parc. Així doncs, amb l’empenta del cap de Brigada; el vist i plau de l’Ajuntament (que va comprar i cedir els terrenys); la Diputació (que hi va aportar diners); la Generalitat (que va costejar l’equipament), i les innegables ganes de les persones que van estar al davant d’aquest projecte (entre elles el company Antonio Pérez), es va construir l’edifici que ara és l’actual parc de Bombers Voluntaris.

Els començaments, sobretot l’estiu del 1994, van ser bastant durs a tot el territori català, quant a incendis forestals. Al municipi ens va tornar afectar de ben a prop, va suposar haver d’anar d’aquí cap allà, tot i que el parc estava format per pocs bombers voluntaris.

El material en aquells temps també era escàs, i en alguns casos inexistent. Amb els anys, però, les coses han anat evolucionant i, de material, ara se’n disposa de molt més, almenys per poder front en primera resposta a la majoria de serveis en què s’intervé.

A partir d’aquí, al voltant dels anys 95, 96 i 97 vàrem tenir diverses incorporacions de nous bombers; val a dir que d’aquells anys encara en queden en actiu al parc, i que al llarg dels anys s’ha anat incorporant nova gent, així com hi ha d’altres que ho han deixat.

Els serveis des del començament fins ara han anat en augment cada any. Podríem dir que als començaments només es sortia per apagar focs de vegetació, en canvi, en  l’actualitat s’atén qualsevol tipus de servei (vegetació, urbà, salvament, ...), fins arribar als 365 d’algun any, i a ser en l’actualitat el parc de bombers voluntaris amb més activitat de la Regió d’Emergències de Tarragona.

Des de llavors fins ara, de ben segur en podríem escriure un llibre, o potser quasi una enciclopèdia, de serveis, anècdotes, bons i mals moments, ... En qualsevol cas, el que si queda clar és que si el parc de Bombers Voluntaris d’Alcover tira endavant, és gràcies als bombers voluntaris que l’integren, i que dediquen part del seu temps a realitzar aquesta tasca vers el ciutadà i el territori.